Aquest estiu el Govern espera 43 milions de turistes internacionals a Espanya, amb una despesa que frega els 64.000 milions d’euros, un 10% més que el 2025. Són dades del Ministeri d’Indústria i Turisme publicades la primera setmana de juliol de 2026.
Darrere d’aquesta xifra hi ha milions de persones que arriben al país per viure una cosa que no tenen a casa: els encierros de Pamplona, la cremà de les Falles, el caos organitzat de la Tomatina, el silenci de la Setmana Santa sevillana. Vénen del Japó, Alemanya, els Estats Units, el Brasil i Austràlia perquè han llegit sobre aquestes festes, les han vist en vídeos i les volen entendre de debò.
El problema és que «entendre-les de debò» comença molt abans d’arribar a l’aeroport. Comença amb el que llegeixen a la web de l’hotel, a l’app del festival, a la carta del restaurant, al cartell del carrer. I aquest primer contacte (el que arriba en el seu idioma o no arriba) decideix si l’experiència és memorable o frustrant.
Les festes que el món ve a veure
Els Sanfermines (Pamplona, 6-14 de juliol). L’impacte econòmic del 2025 va ser de 259,4 milions d’euros, amb 424.000 assistents, el 15% estrangers. La despesa mitjana per persona va ser de 412 euros en tres dies. Vénen de tot el món, molts sense parlar ni una paraula d’espanyol, atrets per Hemingway i per YouTube.
Les Falles (València, març). Tres milions de visitants. Monuments de fins a 30 metres construïts durant mesos que es cremen en una nit. Per a qui ve de fora, sense context ni explicació en el seu idioma, és un espectacle sense sentit. Amb context i amb la història ben explicada en el seu idioma, és una de les experiències més memorables d’Europa.
La Tomatina (Bunyol, darrer dimecres d’agost). 20.000 participants, 120 tones de tomàquets, un poble de 9.000 habitants que es converteix en destinació internacional un cop l’any. Els japonesos reserven amb un any d’antelació. El 80% dels assistents són estrangers.
El Carnaval de Tenerife (febrer). El segon carnaval més gran del món segons el Rècord Guinness, amb més de 200.000 persones al carrer. Molts turistes estrangers el descobreixen abans que el turista espanyol.
La Setmana Santa de Sevilla. Els hotels s’omplen amb 18 mesos d’antelació. Turistes de més de 60 països. El que impacta no és l’espectacularitat sinó el silenci, una cosa que cap guia en anglès aconsegueix transmetre del tot bé si no l’ha escrita algú que ho ha viscut.
Què espera el turista internacional (i on falla la comunicació)
El turista que ve a una festa espanyola el 2026 arriba informat. Ha investigat a Google, ha vist ressenyes a TripAdvisor, ha seguit hashtags a Instagram. Ve amb expectatives concretes i compara el que troba amb el que li van prometre.
El problema no és que a Espanya no parlem idiomes. El problema és que moltes empreses del sector turístic (hotels, restaurants, operadors, apps d’esdeveniments) tenen el contingut en un anglès bàsic de fa deu anys, amb traduccions automàtiques sense revisar, cartes amb termes literals que no signifiquen res per a un turista alemany o francès, i webs que posicionen en espanyol però que no apareixen quan algú busca des d’Amsterdam o Tòquio.
Hi ha tres punts on la comunicació falla més sovint:
La web i les reserves. Un turista japonès que entra a la web d’un hotel de Pamplona durant els Sanfermines no vol veure una traducció automàtica del menú de navegació. Vol entendre què inclou la reserva, quines polítiques hi ha, com arribar-hi des de l’aeroport. Si aquesta informació està mal traduïda o no és en el seu idioma, reserva a l’hotel del costat, que sí que la té.
L’experiència a la destinació. Cartes de restaurant amb «Grilled rape» per a rap a la planxa o «Cock soup» per a brou de pollastre. Cartells d’esdeveniments amb terminologia que no existeix en anglès i que ningú no ha adaptat. Audioguies que sonen a text generat per una màquina. El turista ho nota i ho escriu a la ressenya.
El contingut post-experiència. Els records d’un viatge es construeixen amb el que la gent explica quan torna a casa. Si una empresa turística té contingut a les xarxes en espanyol però no en els idiomes dels seus visitants principals, està perdent visibilitat just als mercats on vol créixer.
El contingut multilingüe de qualitat no és un luxe
La despesa mitjana del turista internacional a Espanya aquest estiu supera els 2.500 euros per viatge. Una persona disposada a gastar aquesta quantitat per venir des d’Alemanya o des del Canadà a veure els Sanfermines també està disposada a pagar més per un hotel, per una experiència gastronòmica o per una visita guiada si la comunicació la convenç.
La traducció turística de qualitat no és traduir paraula per paraula. És adaptar el contingut al registre, als referents culturals i a les expectatives del lector de cada mercat. Un text sobre la Tomatina per al mercat alemany no s’escriu igual que per al mercat coreà. Les referències, el to, el nivell d’explicació cultural: tot varia.
El que diferencia les empreses turístiques que creixen als mercats internacionals de les que no aconsegueixen sortir del mercat domèstic és, sovint, si el seu contingut parla de debò amb els clients potencials en l’idioma d’aquests clients.
Com ho gestionem a Overseas Translations
Fa més de 13 anys que traduïm per a empreses que volen comunicar-se bé amb els seus clients internacionals. Des del 2017 tenim la certificació ISO 9001:2015 i ISO 17100:2015, la norma específica de qualitat per a projectes de traducció. Treballem amb traductors nadius especialitzats en cada mercat de destinació.
En turisme, això vol dir traductors que saben com es busca una destinació en alemany, quines paraules generen confiança en un turista japonès i com descriure l’encierro de Pamplona per a algú que no ha vist mai un toro de prop.
Si la teva empresa treballa al sector turístic i vols que el teu contingut multilingüe estigui a l’altura de l’experiència que ofereixes, pots contactar amb nosaltres i t’expliquem com ho fem.
Preguntes freqüents sobre traducció turística
Quins continguts del sector turístic necessiten traducció professional?
Els més habituals són webs i landings de reserva, cartes i menús de restaurant, descripcions d’experiències i paquets turístics, senyalètica i material imprès, audioguies, comunicacions d’esdeveniments i contingut per a xarxes socials als mercats internacionals.
N’hi ha prou de fer servir DeepL o Google Translate per a la web d’un hotel?
Per a una primera versió o per a ús intern, poden servir. Per al que veu el client —la web, la carta, el correu de benvinguda—, una traducció sense revisar per un nadiu del mercat de destinació té un risc alt de transmetre poca professionalitat o de contenir errors que perjudiquin l’experiència i la reputació.
En quants idiomes hauria d’estar el meu contingut turístic?
Depèn de l’origen dels teus visitants. Els mercats principals per a Espanya continuen sent el Regne Unit, Alemanya, França, els Països Baixos i Itàlia. Per a destinacions amb molta afluència asiàtica, el japonès i el xinès simplificat tenen cada vegada més pes. El recomanable és prioritzar pel volum de visitants i per la despesa mitjana de cada mercat.
La traducció turística afecta el posicionament SEO?
Sí, de manera directa. Una web traduïda professionalment i adaptada al SEO de cada mercat posiciona en les cerques locals del país d’origen del turista. Una traducció automàtica sense optimitzar és invisible per als cercadors d’aquests mercats.
Quant de temps es triga a traduir el contingut d’un negoci turístic?
Depèn del volum. Una carta de restaurant de dues pàgines pot estar a punt en 24-48 hores. Una web completa amb landing pages, blog i fitxes de producte pot portar una o dues setmanes. Sempre pactem el termini abans de començar.
